dimecres, 23 de setembre del 2009

Després del referèndum d’Arenys de Munt

Les declaracions de la ministra de Defensa, Carme Chacón, posen al mateix sac els independentistes i els falangistes. Segons ella, cap de les dues posicions són própies de persones "d'ordre, seny i sentit comú".

Ja ho veieu: som uns extremistes. Convocar consultes populars i manifestacions pacífiques no és propi de persones assenyades.

Fins hi tot l'Honorable Sr. Montilla apuntava que aplicar l'Estatut és el millor "antídot" contra el "tremendisme del extrems". dies més tard també afirmava que, mentre ell sigui president, Catalunya serà un país seriós que no pendrà camins "inviables".

En resum: els independentistes no som persones d'ordre, no tenim seny ni sentit comú, som extremistes, tremendistes, poc seriosos i somiatruites.

Contempleu a continuació la nostra galeria de "tremendistes":

Aquí uns extremistes somiatruites de Mollet

Aquí un altre de l'Índia


divendres, 18 de setembre del 2009

Arenys de Munt i l’estat de dret

Dies enrere hem pogut llegir al diari declaracions de diversos polítics i no polítics dient que el referèndum convocat a Arenys de Munt era contrari a la constitució. La vicepresidenta del govern espanyol, senyora Mª Teresa Fernández de la Vega afirmava també que gràcies a que havien obligat al Consistori d’Arenys de Munt a retirar el seu suport al referèndum per la independència, no era una consulta institucional i que això era important en un estat de dret.

No em vaig poder estar d’enviar-li la carta següent:


És cert que la Constitució espanyola diu que només l’estat por convocar un referèndum. Per això la consulta que es farà a Arenys de Munt el proper dia 13 no té caràcter vinculant. De la Constitució, en aquest tema, no en podem derivar res més, de manera lícita.
Si un grup de persones, siguin els veïns d’una escala, d’un poble o de tot Catalunya, volen esbrinar què pensen de qualsevol assumpte, tenen tot el dret de fer-ho i, ni el president del govern d’Espanya ni ningú més, s’hi pot oposar. Si més no, en un estat de dret. Usar la Constitució com a arma per prohibir referèndums és decididament antidemocràtic.
Una consulta popular, encara que no sigui vinculant, s’hauria de poder fer amb les garanties pròpies d’una democràcia. És a dir: caldria evitar que el dia del referèndum i l’anterior (dia de reflexió) hi hagués cap mena de pressió sobre els possibles votants. Per tant, l’acció lícita d’un govern, en un estat de dret, no és prohibir que l’Ajuntament doni suport a la iniciativa de celebrar un referèndum sinó impedir manifestacions de qualsevol signe durant els dos dies clau.
Arran de declaracions seves que he llegit a la premsa, voldria fer-li notar que, en una democràcia, el poder emana del poble i que el fet que un acte de caràcter no vinculant sigui institucional o no, té poca rellevància, per no dir cap. El poder del govern, el que vostè mateixa ostenta, l’exerceix per delegació, i la seva primera obligació es voler conèixer en tot moment la voluntat dels ciutadans.
Per tant li prego, a vostè i també a la resta del govern, que posin seny i actuïn amb menys por al futur i amb més esperit democràtic.

La resposta del ministeri ha estat un simple avís de recepció. Potser estan desbordats de feina. Potser, simplement, no saben què dir.


M. Dolors Navarro i Sànchez
ERC-Mollet del Vallès

dissabte, 12 de setembre del 2009

Un nou viatge comença

Desprès d'uns mesos d'inactivitat del bloc Mollet 2011, en els que els seus editors han estat immersos en la feina que ha comportat el relleu de Xavi Fenosa com a regidor de la nostra ciutat per part de l'Oriol López, ara tornem a l'acció. A més a més en aquest espai de temps, hem constituït un grup de ciutadans per afrontar amb il·lusió, garanties i capacitat la primera etapa del nostre viatge: les eleccions municipals del 2011.


Per a reprendre la feina d'aquesta finestra de debat i d'intercanvi d'idees, hem triat el discurs de possessió de l'Oriol López que resumeix la nostra vocació de diàleg i de mà estesa a tots els que, com nosaltres, estimem aquest indret del Baix Vallès.


Mollet 2011