divendres, 26 de març del 2010

El dret a decidir: el dret dels ciutadans



El proper 25 d’abril tots els molletans i molletanes empadronats i majors de 16 anys podran votar a la consulta que organitza Mollet Decideix. També a Parets i Sant Fost. També a 10 municipis més del Vallès Oriental. I a un total de 175 a tot el país. Més d’1.200.000 persones podran dir què pensen sobre la independència de Catalunya.

A Mollet del Vallès la feina ha estat dura però els organitzadors es mereixen tots els meus elogis. Han preparat una campanya i unes votacions en un ambient d’il·lusió màxima. Però tal i com a la majoria de poblacions on se celebra la consulta l’Ajuntament cedeix espais municipals, a Mollet no. És una situació anòmala que o reflecteix una por absurda a què la ciutadania es manifesti, o indica que la democràcia participativa que tant es pregona a vegades des d’instàncies oficials és pura façana.

Les consultes ciutadanes organitzades per la societat civil compleixen la legalitat vigent. Per tant, els ciutadans i les entitats han de poder fer ús de les instal·lacions municipals per tal de celebrar-les. No deixar aquests espais sense una justa justificació serà un mal precedent a Mollet i una vulneració de drets elementals de ciutadans i entitats. Un acte democràtic i transparent d’aquestes característiques, independentment del tema en qüestió, és un acte de participació i de llibertat. Dir una altra cosa és no entendre el joc democràtic.

El proper 25 d’abril els molletans i les molletanes esteu cridats a participar: esteu cridats a les urnes. La pregunta és ben clara i no ha de fer cap por a ningú ja que dóna la possibilitat de votar-hi afirmativament, en blanc, o en contra. Des del republicanisme i des dels anhels de llibertat personals i col·lectius, Esquerra Republicana de Catalunya dóna ple suport als organitzadors, demòcrates i gent de pensament lliure. I demana a la ciutadania que vagi a votar i que participi. I que visqui la llibertat!

Oriol López i Mayolas
Regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya a Mollet del Vallès

dimarts, 23 de març del 2010

Sense comentaris

L'alcalde de Mollet diu que 'no és el moment d'entretenir la gent' amb referèndums que 'serveixen de poc'



FONT: Agència Catalana de Notícies 13:15 23.03.2010

Mollet del Vallès (ACN).- L'alcalde de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Josep Monràs (PSC), ha avisat que 'no és el moment d'entretenir la gent' amb les consultes independentistes que s'estan fent a Catalunya, que creu que 'serveixen de poc'. En una entrevista amb l'ACN, Monràs també ha destacat que 'la participació ha anat baixant perquè la gent se n'adona que no tenen repercussió ni àmbit d'aplicació' i que abans que organitzar uns referèndums així s'han de resoldre 'els altres problemes' que té la societat. El batlle molletà també ha confirmat que l'ajuntament no cedirà espais públics per la consulta que es farà a Mollet el pròxim 25 d'abril.

divendres, 5 de març del 2010

Tornar a Pallach, recuperar Josep Pallach


El 1977, amb 57 anys, va morir Josep Pallach, un dels fundadors del socialisme català, que també participà en el restabliment de la Generalitat Republicana i el retorn del president Josep Tarradellas.

Pallach defensava la política entesa com a transformació, la democràcia com a via per canviar les coses. Aquest era l’objectiu d’una generació que forçà el règim a autodissoldre’s. La militància era la forma d’enfrontar-se a un règim que advocava per la destrucció de la política. Era -i és- treballar per un projecte col·lectiu, assumint sacrificis personals; invertir-hi temps i diners sense esperar res a canvi.

Ara hem perdut el prestigi de la política, el reconeixement social de les persones que lluiten pel bé comú. Gent treballadora i emprenedora, amb els seus encerts i els seus errors. Persones de carn i ossos. Els ho exigim tot alhora que són el blanc de totes les crítiques, víctimes d’acusacions injustes, del tòpic infundat. Posem al mateix sac (interès personal, mentida i corrupció) a milers de persones que es dediquen a la política desinteressadament per millorar la vida dels seus conciutadans.

La política és el poder més controlat. A diferència dels grups financers i mediàtics –sovint més influents que els propis polítics-, l’acció política es fiscalitza cada dia pels mitjans de comunicació i se sotmet a la confiança de la ciutadania elecció rere elecció. Cap banc, empresa o grup de comunicació és avaluat periòdicament pel sufragi universal. Malgrat això, hem entrat en una dinàmica perversa que ens porta a mirar amb mals ulls tot allò que ve de la política. L’estem matant per manca de cultura democràtica i, sense política, no hi ha democràcia.

Hem de recuperar Pallach i tornar a entendre la política com la forma de fer pedagogia social. Aquest és el nostre objectiu i el nostre combat.