L'Epifania

Mollet ha estat sovint una ciutat que s’ha mogut a cop de visions, de revelacions transcendentals que redimeixen aquesta vila i els seus líders d’un passat discret i els projecten cap a un futur ple de glòria: des de les olimpíades del 92 fins a l’A cosmològica de l’Ajuntament. I ara, una gran roca anònima s’ha manifestat a les entranyes del polèmic Pla de les Pruneres, obligada a bategar i a revelar el seu misteri a la llum del dia, a la impúdica exposició de les mirades més indiscretes.

Què hem de dir de les pedres! No tenen cap significat en sí mateixes, poden esdevenir la manifestació més vulgar de la realitat física, sense cap secret. Però quan apareixen insospitadament, quan pot haver indicis de que no hi són per casualitat, representen un senyal revelador. Sinó, recordeu el cas del desaparegut menhir de la Pedra Salvadora, amb un nom tan, tan evident. Ara bé, no cal que la pedra sigui salvadora per a que intervingui a les nostres vides desemparadament exigües. Qualsevol pedra ens serveix: qui ha tingut mai la pedra a la sabata? Qui no s’ha entrebancat dos cops amb la mateixa pedra? Qui no ha hagut de cercar algun consol masoquista amb les proverbials dues pedres?

Sens dubte, quan Mollet es debat entre els monuments postolímpics i els plans estratègics de torn per fer-se un futur, ha assistit a una revelació: l’epifania de la pedra, la possible manifestació d’un passat llunyà que ens evidencia que mai podem donar per tancat ni deixar que algú monopolitzi el debat sobre el nostre origen i el nostre destí, sobre la nostra identitat. Potser ara hem retrobat la Pedra del Callicant, on més d’un s’hi pot fotre cops de cap per Sant Joan com marca la llegenda; això sí, si se’n pot continuar fent la foguera i la revetlla a la ciutat com des de temps ancestrals.

Oriol Escura Herencia

Text publicat al diari Contrapunt el 24 d'abril de 2009

L'altra cara del menhir del Pla de les Pruneres

O els gravats encara no vistos.

Finalment divendres tècnics de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Mollet, així com també el diari Contrapunt, ens asseguraven que la pedra arrodonida de la qual durant una setmana només en parlàvem nosaltres és un menhir neolític de fa uns 5.000 anys. Una troballa excepcional.

De les nostres fotografies, les úniques que circularen durant dies per la xarxa, se'n feren ressò i les reproduiren mitjans de comunicació locals, comarcals i nacionals. I estem molt contents de compartir informació. Però el dia de la roda de premsa no ens hi van deixar entrar: una petita injustícia més de les quals ja estem acostumats a patir els republicans. El que sí que sabem és que no tota la pedra va ser fotografiada ni es va poder veure. Si que es va poder fotografiar la banda de la pedra on hi ha cercles gravats.

Però ara us ensenyem en primícia una fotografia diferent: és el relleu encara no mostrat a la ciutadania del menhir del Pla de les Pruneres, una pedra patrimoni ja de tots i que hem de defensar per tal que es quedi al nostre poble.

A la fotografia hi podreu observar clarament un petit gravat en relleu amb un nas, uns ulls, unes celles i cabells. Això demostra que es tracta de la representació d'una estàtua-menhir en una pedra de grans dimensions, i per tant molt rara i excepcional, formant part d'un assentament neolític a la vora dels aiguamolls del Besòs.

Amb aquesta troballa Mollet recula més de 5.000 anys en la seva prehistòria i caldria que aquest monument fos plantat novament el més a prop possible d'on va ser trobat. Per això lluitarem.

La pedra és un menhir

Avui a la una del migdia, s'ha celebrat al Pla de les pruneres una roda de premsa per presentar el descobriment d'un menhir, del qual en va donar notícia aquest bloc el passat 15 d'abril.

En les edicions d'aquest matí, tant el diari Avui, com El 9 nou, com el Contrapunt se n'han fet ressò de la troballa arqueològica, sembla ser que del Neolític, a les obres del pàrquing d'aquest espai de Mollet. Les fotografies que es van penjar al nostre jove mitjà de comunicació, han servit per il·lustrar-ne les informacions periodístiques de tots ells.

Ahir, un d'aquests mitjans, ens va avisar de la roda de premsa convocada per avui. Hem esperat a la porta del recinte l'arribada de l'Alcalde per, ja que no havíem estat convocats, demanar-li si podíem acudir-hi per completar la informació que vam donar la setmana passada. L'Alcalde no ens ha vist ja que estava atenent, suposem, algun responsable de patrimoni de la Generalitat. Si que hem pogut parlar amb el regidor Josep Garzón i la regidora Alícia Domínguez, que han dit que era només una convocatòria per la premsa i que no ens podien autoritzar. Els hi hem explicat que, tot i que el nostre mitjà de comunicació és molt jove, també informa a la ciutadania. L'explicació que ens han donat és que tothom té blocs, que no som un mitjà, i que si ho arriben a saber que vindríem també haguessin avisat a les joventuts del PSC...

En conclusió, ens han prohibit l'entrada al recinte.

Sentim només poder oferir-vos aquestes fotografies de la presentació a la premsa, preses amb teleobjectiu, i res més. Lamentem no poder donar les gràcies a l'ajuntament per poder concloure la informació que vam donar com a primícia avui fa 9 dies, amb les, segurament, apassionants dades històriques del passat de la nostra ciutat.

Si que volem aprofitar la cloenda d'aquesta notícia per donar les gràcies a la Sra. Cinta S. Bellmunt del Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social, dirigit pel nostre admirat Eudald Carbonell, per haver-nos atès quan els hi vam comunicar la troballa. Ella, ens va adreçar a Patrimoni de la Generalitat, departament que ens va remetre cap a en Joaquim Folch, arqueòleg territorial, que també ens va agrair haver-li comunicat, el passat 20 d'abril.

També volem donar les gràcies a l'empresa Estrats, Gestió del Patrimoni Cultural SL, per l'interès mostrat mitjançant correu electrònic que ens van remetre el passat 17 d'abril, i ens congratulem que finalment es facin càrrec de les prospeccions arqueològiques.

Per acabar, a la senyora Àngels Casanovas Romeu del Museu d'Arqueologia de Catalunya d'haver-nos alertat de la possible importància de La Pedra.

Ara l'assumpte està en mans dels tècnics en la matèria i, per aquest motiu, considerem que la feina de Mollet 2011, de moment, ha acabat.

Jaume Arnella a l'Olla de Grills

En Jaume Arnella  és considerat l'últim romancer dels Països Catalans. És un home entranyable, ple de força, peculiar.Fa cançons, recupera tradicions musicals i populars, escriu els romanços més diversos. Canta al vi, a la terra, a l'amistat, a l'amor...

En Jaume Arnella ha estat moltes vegades a Mollet. Ell va viure durant alguns anys a Gallecs, quan l'especulació del territori semblava que havia de guanyar. Però va vèncer el poble i aquell espai, tot i que esquinçat, és allà i és una joia nostra. El passat mes de novembre en Jaume Arnella va ser al reconeixement popular que se li va fer a en Lluís Ansó a Gallecs. I sempre el tindrem entre nosaltres.

És per tot això i molt més. És per tot això i perquè ens ho passarem molt bé amb ell que paga la pena que el proper divendres 24 d'abril us deixeu veure pel Casal l'Olla de Grills, al carrer Àngel Guimerà de Mollet. Allà el cantautor del Grup de Folk oferirà un concert que començarà a les 10 de la nit.

Salut, brindis i gresca assegurada.

Sant Jordi ecològic

Si donem suport a la preservació de Gallecs, de la selva amazònica i de la diversitat de les espècies, també hauríem de replantejar-nos la diada de Sant Jordi.

Un únic drac a tot el país és, evidentment, una espècie en perill d’extinció. Ja no som a la l’edat mitja i no està bé anar matant bèsties tan especials.

Si els nostres avantpassats van convèncer un drac per què no ataqués, tot oferint-li una víctima diària, avui bé podríem negociar un tracte menys cruel per a nosaltres. Per exemple li donaríem una vaca o tres ovelles, potser amb el complement d'unes verdures. I, si s'avé a fertilitzar els camps i a proveir-nos d'energia renovable amb la seva força o el foc que emet per la gola, el convidarem a les nostres festes, li farem un lloc a la societat.

Certes tradicions diuen que els dracs tenen relació amb la màgia. Així, doncs, la mort del drac seria una caça de bruixes. Per això us convido a celebrar un Sant Jordi ecològic: una festa en honor del guerrer, però també del drac.

En acabat, no  oblideu dipositar la flor marcida al contenidor de matèria orgànica; així, la frescor de la rosa, tornarà a ressorgir en algun lloc.

Que la màgia del drac ens ompli la vida, que la seva força ens ajudi a assolir la llibertat.

Visca la Terra

Maria Dolors Navarro

Publica la teva entrada

Des de Mollet 2011 volem donar la possibilitat de que, tot aquell que ho vulgui, publiqui la seva entrada. Només heu de tenir present que la llargada del text ha de poder permetre que l'entrada pugui ser llegida en un minut i mig, que l'honestedat, el sentit de l'humor i les bones maneres han de presidir el contingut i que el tema ha de ser sobre Mollet. Tots els textos que acompleixin aquestes normes seràn publicats al bloc.

També, podeu fer-nos arribar una fotografia o vídeo, per acompanyar el text. Si no en teniu des de l'equip de Mollet 2011 us en triarem una d'adient.

Envieu la vostra entrada a mollet2011@gmail.com

Animeu-vos!

De tota manera penseu que un bloc és nodreix dels vostres comentaris. Comenteu i acompliu amb nosaltres l'objectiu d'iniciar un debat sobre la ciutat que tenim i la que volem.

Mollet 2011

La pedra misteriosa s'ha mogut

La pedra apareguda ahir a les obres del Pla de les Pruneres ha canviat d'ubicació. Aquest matí estava situada fora de la zona on va ser trobada i ha rebut la visita de dos homes. Després d'observar-la curosament ha estat tapada amb un plàstic blanc.

Una conversa llarga al costat de la pedra

Al final del matí, un llençol blanc enbolcalla la misteriosa pedra

El misteri continua...

La pedra misteriosa

Ha aparegut una misteriosa pedra a les obres del Pla de les Pruneres. El roc, de tres metres i escaig de llarg i un metre i mig d'ample, sembla una pedra d'un monument megalític. No seria estrany ja que les fèrtils planes del Vallès estan poblades des de el neolític. A primera vista la roca sembla tenir unes marques irregulars. 

El misteri està servit, ara les obres del Pla de les Pruneres podrien convertir-se en una excavació arqueològica.

Deixeu-nos especular. Qui no ens diu que Mollet ostentava en el passat la capitalitat de les planes del Vallès? Era un indret sagrat pels nostres avantpassats?

Les dimensions de la pedra son inquietants: era per l'existència de la pedra que es va tancar tant acuradament el perímetre del Pla?