Un dels principals problemes que té la ciutat de Mollet és l'actitud que tenen una gran minoria dels seus ciutadans. Actitud que es resumeix amb un esperit crític que resulta ser massa àcid i corrosiu. Molta gent de fora quan ve a la nostra ciutat es queda perplexa per no veure allò que espera, una ciutat de l'estil de Montcada o Rubí, amb tots els respectes... Probablement serà perquè ha sentit d'algun molletà que la seva ciutat és un indret cutre, hortera, deixat, brut, asqueròs, lamentable...
Hi ha molts ciutadans que adopten una filosofia nihilista o negativa que fa que vegin que tot és de color negre quan no té perquè ser així i que fan que tinguin una opinió de la seva ciutat totalment esbiaixada i parcial i això influeix de forma decisiva en la seva forma d'actuar i fa que visquem en una ciutat que podria ser molt millor si tots ens ho creguéssim.
Moltes vegades, en la vida els canvis són qüestió d'actitud... si tu penses que no ets capaç de fer una determinada cosa, efectivament no la podràs fer; si tu penses que vius en una ciutat de segona, efectivament, ho acabarà sent.
Per tant, convido a tots aquests molletans rondinaires, que tant cansen amb els seus comentaris repetitius, a fer una petita reflexió, a adoptar una postura més positiva i a fugir de la ciutat durant uns anys i tornar, i veuran, com he vist jo que sóc un nou ben tornat a la ciutat, que les coses estan molt millor que com estaven, que sí, podrien ser molt més notables, però que el nostre Mollet no és la ciutat que véiem en els 80 i com diria un cèlebre dirigent del Futbol Club Barcelona "no estamos tan mal, hombre!". De fet, si tots adoptem una postura d'orgull ciutat, la ciutat que somiem podrà ser la ciutat real.
Vicenç Huguet
8 comentaris:
No conec el Vicenç Huguet però no hi puc estar-hi més en desacord. Aquí no critica ningú, i la oposició lo justet.
jo em refereixo al ciutadà i crec q la oposició sí que critica, almenys sí el partit amb el qui em sento identificat!
Vicenç, bon article. Trencant esquemes i fent pensar i repensar.
Primer vull felicitar a en Vicenç pel seu post i per iniciar un interessant debat.
També volem donar les gràcies a el Molletà emprenyat per encetar les aportacions.
El debat d'idees és el primer pas per fer de Mollet un lloc viu i plural. Al menys aquest és l'objectiu d'obrir aquesta finestra a la xarxa.
Jo crec que no es critica tan poc com diu el Molletà ni tant com diu en Vicenç. És clar que per un ciutadà sense "canals" és difícil fer-se sentir. S'hauria de fer com els anglesos:accés fàcil al representant del districte -o el que sigui-. És el que es veu a Sí, ministre -gran idea la projecció pública d'aquells dos capítols-.
Crec que s'aprèn més de política amb la sèrie que en un trimestre de politologia ;)
Vicenç!
Sóc molletà i t'haig de dir que tens tota la raó, conec a molta gent que menysprea Mollet. A mi però m'agrada i me l'estimo molt! Es clar que es poden millorar moltes coses, però això passa a tot arreu i les coses s'ha d'anar fent de mica en mica!!
Visca Mollet i el seu menhir!
Per cert, m'encanta el bloc!
Ruben
Estic bastant d'acord amb en Vicenç. És evident que Mollet pot millorar i molt, però també és cert que té moltes coses bones i positives, i no només parlant de la crítica política, sinó del dia a dia, com el poguer comprar a plaça, el trobar-te amb els amics de tota la vida o el fer una passejada per Gallecs entre d'altres. Sempre m'he confesat Molletà i això és un sentiment que m'ha trasmès la meva àvia, i amb totes les seves virtuds i defectes sempre seré molletà. Això sí queda molt per fer i per això intento implicar-me en múltipes i diverses causes antigament perdudes que cada cop prenen més forma.
ostres, us volia respondre l'altre día, i de fet ho vaig fer... però sembla que vaig anar més ràpid que adsl i no es va gravar abans que tanqués el pop up...
en fi, estic molt content i orgullós de la recepció que ha tingut aquest post i m'ha fet molta il·lusió que creava debat... per mi és important el positivisme i optimisme pq crec que són el que mouen el món, juntament amb altres aspectes... així que anem a mirar-nos-ho tot amb unes rayban wayfarer i no amb unes ulleres del zara...
Publica un comentari a l'entrada