El nacionalisme romàntic, més propi de finals de segle XIX o d’il·lustres literats com Carles Aribau, ha passat definitivament a un segon pla. Els ciutadans que conformen aquest país sabem dues coses: que és català no aquell que ha nascut o que simplement hi viu, sinó el que ho vol ser; i també sabem que creure en la nostra terra i en les nostres pròpies possibilitats no passa tan sols per la cultura, història o històries que ens uneixen, sinó també per un aspecte racional que es desenvolupa potent i exponencialment.
Hem crescut, som més madurs i sabem que tenir un anhel de llibertat, un anhel d’autogestió i les ganes de poder moure’ns sense demanar permís, no respon a criteris sentimentals i subjectius. De fet, aquesta voluntat està fonamentada en raons que han estat sobradament provades. Com en el món econòmic, de la mateixa manera que una empresa petita és més fàcil de conduir cap a l’èxit perquè pot reaccionar de manera més ràpida als canvis propis de la nostra societat, sabem que un país petit és molt més eficient en tant que respon a criteris de proximitat i excel·lència en la distribució dels seus propis recursos per arribar a una notable justícia social. Ser independents, significa poder decidir què fem amb nosaltres mateixos, com volem que les nostres fortaleses es converteixin en oportunitats i que no decaiguin en debilitats. Significa, en definitiva, donar-nos a nosaltres mateixos el que realment necessitem.
Som conscients que no és fàcil, que no tothom creu en els nostres ideals, que nosaltres només podem aportar un granet de sorra a tot plegat. No obstant, ho volem fer. Volem utilitzar la nostra nova seu per explicar-nos millor, per arribar a aquella gent que no pensa com nosaltres, per discutir amb un objectiu que no passa per convèncer a l’adversari, sinó nodrir els nostres discursos i idees per arribar a un estadi que condueixi el nostre país i la nostra ciutat al món en què els somnis es fan realitat.
Obrim, doncs, amb aquesta voluntat, les portes del nostre nou local a tots aquells que ens donen la raó i aquells que ens porten la contrària, ja que, només així, conjugant totes les nostres veus, aconseguirem fer un pas endavant.
1 comentari:
Molt bé Vicenç, m'ha agradat molt l'article, però pel que fa la ciutat em conformaria en millorar-la, difícilment cap ciutat del mon serà mai la dels somnis d´algú.
Publica un comentari a l'entrada