Pallach defensava la política entesa com a transformació, la democràcia com a via per canviar les coses. Aquest era l’objectiu d’una generació que forçà el règim a autodissoldre’s. La militància era la forma d’enfrontar-se a un règim que advocava per la destrucció de la política. Era -i és- treballar per un projecte col·lectiu, assumint sacrificis personals; invertir-hi temps i diners sense esperar res a canvi.
Ara hem perdut el prestigi de la política, el reconeixement social de les persones que lluiten pel bé comú. Gent treballadora i emprenedora, amb els seus encerts i els seus errors. Persones de carn i ossos. Els ho exigim tot alhora que són el blanc de totes les crítiques, víctimes d’acusacions injustes, del tòpic infundat. Posem al mateix sac (interès personal, mentida i corrupció) a milers de persones que es dediquen a la política desinteressadament per millorar la vida dels seus conciutadans.
La política és el poder més controlat. A diferència dels grups financers i mediàtics –sovint més influents que els propis polítics-, l’acció política es fiscalitza cada dia pels mitjans de comunicació i se sotmet a la confiança de la ciutadania elecció rere elecció. Cap banc, empresa o grup de comunicació és avaluat periòdicament pel sufragi universal. Malgrat això, hem entrat en una dinàmica perversa que ens porta a mirar amb mals ulls tot allò que ve de la política. L’estem matant per manca de cultura democràtica i, sense política, no hi ha democràcia.
Hem de recuperar Pallach i tornar a entendre la política com la forma de fer pedagogia social. Aquest és el nostre objectiu i el nostre combat.
1 comentari:
La Mª Dolors ha possat el dit a la llaga.
Jo dic NO aquest tipus de política de partit, ja que és impossible d´avançar en democràcia, la bona política es la que,consulta, escolta i pren decissions en conjunt.
Publica un comentari a l'entrada