El dijous passat es va presentar a El Casal, l'associació política Reagrupament a la que vaig assistir com alguns molletans. Van fer la presentació en Jesús Carrasco d'Independents per Mollet, en Xavier Jordà, en Xavier Castells i l'alcalde de Arenys de Munt, Carles Mora.En aquesta entrada vull donar el meu punt de vista, com a independentista i també com a militant d'Esquerra de Mollet del Vallès, sobre algunes de les coses que es van dir en aquell acte. Abans d'entrar en matèria, vull dir que a tots quatre els considero companys de lluita, tot i que ells no m'hi consideren.
En primer lloc, havent-hi un ex-militant d'Esquerra del Vallès Oriental a la mesa, com en Xavier Castells, vaig trobar a faltar que mencionés que la direcció comarcal d'Esquerra de la comarca va expressar de forma inequívoca, mitjançant un escrit a la direcció nacional, la seva protesta per l'expulsió d'Esquerra del dirigents de Reagrupament, tot manifestant que el diàleg i la tolerància de la discrepància eren valors irrenunciables d'Esquerra.
També vaig trobar a faltar autocrítica per haver solucionat una discrepància dins de Reagrupament amb la dimissió d'en Joan Carretero i la posterior readmissió, cosa que diu ben poc en favor d'una associació que es presenta com un moviment assembleari, transversal i sense personalismes.
En Carles Mora, pel qual tinc un gran respecte i agraïment per haver estat un dels protagonistes de l'impuls creat per les consultes per la independència, va fer algunes afirmacions inexactes. Per exemple va afirmar que els referèndums s'havien organitzat, només, des de la societat civil. Personalment crec que sense el recolzament incondicional d'ell mateix, un representant públic, la consulta d'Arenys de Munt no hagués arribat a realitzar-se. També, va afirmar que "no hi ha parlamentaris que s'indignin i plantin cara". Vull recordar-li, a tall d'exemple, la feina que ha fet l'Uriel Bertran, parlamentari d'Esquerra adscrit al Vallès Oriental, dins de la Plataforma. Per acabar, l'absència de programa polític de Reagrupament per l'endemà de la independència és com a mínim inquietant. És indispensable presentar-ne, encara que sigui un esbos, per que la ciutadania entengui com és farà càrrec de les institucions del país i amb quina orientació ideològica, una vegada arribi aquest desitjat moment.
El Parlament de Catalunya podrà proclamar la independència quan hi hagi una majoria suficient, no abans. Hi ha un procés històric en marxa i en acceleració, però encara no som majoria. Més tard o més d'hora és proclamarà i el vot dels "partits tradicionals" també serà necessari. Sóc conscient de que hi ha moltes coses a millorar dins d'Esquerra, dels demés partits i fins hi tot de Reagrupament.
A qui conec de veritat són als meus companys d'Esquerra Mollet, i es per ells que puc parlar. Ens hi deixem la pell pel país. Ho fem per ideals ferms i l'única recompensa és servir-lo. Si Reagrupament veu en nosaltres el papus, ja s'ho faran. Jo en ells hi veig uns patriotes que els hi agrada, sobretot, parlar d'ells mateixos. Companys de Reagrupament; canvieu el jo pel nosaltres, Catalunya us ho agrairà.
Enric Palau
Esquerra Republicana de Catalunya de Mollet del Vallès
4 comentaris:
"Abans d'entrar en matèria, vull dir que a tots quatre els considero companys de lluita, tot i que ells no m'hi consideren."
I no és molt trista, la situació?
Un bon apunt, una bona crònica.
No anirem enlloc llençant-nos pedres a la pròpia teulada.
Això de la llibertat del país serà difícil (qui ens havia dit que seria fàcil?) i de segur que tots ens tornarem a trobar en el camí cap a la justícia històrica i el dret a decidir.
Oriol
Doncs si Josep, la situació es ben trista. Ara que hauríem d'anar tots a una n'hi a molts que no ho volen fer. En fi, al final només el temps donarà o traurà raons. Gràcies pel teu comentari.
Oriol,
Dóna gust llegir el teu contrapunt, sempre optimista.
Publica un comentari a l'entrada