El Calderi, última reserva de sòl de Mollet.

Aquest dilluns 25 de Maig l'equip de govern va voler desencallar el pla urbanístic del Barri del Calderí, el projecte rep el nom de City de Mollet. Aquest pot ser el projecte que exhaureixi l'última reserva de sòl de Mollet, si deixem de banda Gallecs.

Aquest fet és de gran importància ja que hipoteca el marge de maniobra i les oportunitats de les generacions futures, així que sense entrar en el debat del nom del projecte que denota un provincianisme o pseudo federalisme cutre, volem obrir un debat sobre l'impacte i l'oportunitat del projecte.

Eleccions i economia

Estem davant d’una nova convocatòria electoral, i es preveu una alta abstenció, quines poden ser les raons? El meu parer és que després d'un llarg període de "prosperitat econòmica", tot i la situació del nostre sistema econòmic, la ciutadania no té la sensació de que el seu vot sigui decisiu ni per propulsar ni per aturar cap canvi substancial.
Tothom augura un canvi de paradigma econòmic, però com en totes les crisis de la història el desenllaç no el coneix ningú, potser la novetat de la època en que estem vivint és que la societat ha aprés que aferrar-se a un sistema polític/econòmic de forma dogmàtica és un error, moltes vegades amb conseqüències desastroses.
Que en penseu de tot plegat?

Roger Vilaret

Ni quarts ni hores

Ja ho veieu. Ho podeu comprovar vosaltres mateixos si sou molletans. El campanar del poble ja fa uns dies que que ha quedat estàtic, que no es mou. El rellotge i les campanes no funcionen des de fa un bon temps a Mollet; i no és la primera vegada que passa.

A les 11 i 3 minuts es va quedar plantat (no sabem si feia sol o era de nit) el campanar. I com jo, uns quants més també hem quedat mancats d'alguna cosa. Ara que hem deixat de portar el rellotge al canell per culpa dels telèfons mòbils -que ja t'assenyalen l'hora quan convé- el celestial rellotge del campanar sovint ens recorda que som terrenals.

Els meus rebesavis i besavis van fer de campaners durant 3o anys a Mollet (sí, sí, feien sonar manualment les campanes quan tocava entrar a la feina a les fàbriques, per avisar al pagesos de possibles pedregades, quan hi havia una emergència, un casori, un bateig o per anunciar una mort...). I m'estimo molt el campanar. I m'entristeixo veient que darrerament el seu rellotge no funciona i que el so de les campanes ja no se sent.

Els minuts se'm fan més llarg amb un campanar espatllat. No ho volia dir, però mo me'n puc estar. El campanar no toca ni a quarts ni hores; però n'hi ha alguns que corren i caminen pels carrers, que tampoc ho fan.

Oriol López i Mayolas

Ahir és van emportar el menhir

Ahir, després de tants dies d'expectatives, el Menhir de les Pruneres va ser traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya on serà degudament estudiat.

Ara, els estudiosos donaran la seva opinió sobre aquesta peça arqueològica tant excepcional. Tots els molletans esperem el retorn d'aquesta pedra misteriosa que, durant el passat Ple municipal d'abril, va produir el seu primer resultat màgic: una moció d'urgència del Grup Municipal d'Esquerra va se admesa a tràmit, per primera vegada, i referendada per unanimitat per les forces polítiques del municipi per que, una vegada estudiada, retorni allà on els nostres avantpassats van plantar-la. Encara que fos per un moment, la unitat i la concòrdia van honorar aquest tòtem petri.

Criticar: esport nacional

Un dels principals problemes que té la ciutat de Mollet és l'actitud que tenen una gran minoria dels seus ciutadans. Actitud que es resumeix amb un esperit crític que resulta ser massa àcid i corrosiu. Molta gent de fora quan ve a la nostra ciutat es queda perplexa per no veure allò que espera, una ciutat de l'estil de Montcada o Rubí, amb tots els respectes... Probablement serà perquè ha sentit d'algun molletà que la seva ciutat és un indret cutre, hortera, deixat, brut, asqueròs, lamentable...

Hi ha molts ciutadans que adopten una filosofia nihilista o negativa que fa que vegin que tot és de color negre quan no té perquè ser així i que fan que tinguin una opinió de la seva ciutat totalment esbiaixada i parcial i això influeix de forma decisiva en la seva forma d'actuar i fa que visquem en una ciutat que podria ser molt millor si tots ens ho creguéssim.

Moltes vegades, en la vida els canvis són qüestió d'actitud... si tu penses que no ets capaç de fer una determinada cosa, efectivament no la podràs fer; si tu penses que vius en una ciutat de segona, efectivament, ho acabarà sent.

Per tant, convido a tots aquests molletans rondinaires, que tant cansen amb els seus comentaris repetitius, a fer una petita reflexió, a adoptar una postura més positiva i a fugir de la ciutat durant uns anys i tornar, i veuran, com he vist jo que sóc un nou ben tornat a la ciutat, que les coses estan molt millor que com estaven, que sí, podrien ser molt més notables, però que el nostre Mollet no és la ciutat que véiem en els 80 i com diria un cèlebre dirigent del Futbol Club Barcelona "no estamos tan mal, hombre!". De fet, si tots adoptem una postura d'orgull ciutat, la ciutat que somiem podrà ser la ciutat real.

Vicenç Huguet

Gràcies RAC 1 !

El programa lider dels matins de la ràdio de Catalunya, RAC 1, va premiar el nostre esforç informatiu i de debat el passat dia 29 d'abril. Els hi volem donar les gràcies per aquest reconeixement que ens van fer per antena i per fer-ne esment en l'espai bloggies d'aquest programa informatiu.

El que més il·lusió ens ha fet és que, tot i que l'ajuntament de Mollet no ens considera un mitjà d'informació, la ràdio lider de Catalunya si ho faci.

Gràcies amics de RAC 1!

Aquí teniu el tall d'audio del passat 29 d'abril: